Pau Angosto

Presentació: 

Hola, sóc el Pau Angosto Moyano, un alumne de 4t d'ESO de Maristes sants-les corts que ha escollit l'APS de català perquè m'agrada compartir i coneixer com es vivia abans i com ha canviat tot amb el temps, la gent gran ens aporta experiències molt enriquidores

Biografia Vitorina  : 

Va néixer a Asturias i té 100 anys, no va anar a l'escola per el seu àmbit econòmic i social.

Tenia 7 germans i va fer la comunió quan era petita i diu que va ser una experiència molt bonica 

Ella hem va dir que escoltaven el "Cara al sol" .
A la seva època jugaven al "carajillo" joc semblant al que coneixem per la xarranca. Segueix conservant amics antics , ha lluitat per no perdrel's,
Segons ella la seva adolescència va ser fotuda i encara així ella estava contenta i feliç

1r dia: 

El primer dia ens vam dividir per grups, cada un de nosaltres anava a una taula diferent amb 2 o 3 avis. Vem estar parlant amb ells, compartien les seves vivències.  Va ser tota una hora escoltant, parlant i prenent apunts per poder redactar la biografia.
Per ells també va ser un dia especial, es sentien importants i contents de poder explicar-nos les seves vides i les seves experiències. Es molt enriquidor saber com ho van passar en la seva juventut i com s'han esforçat per sobreviure . Han lluitat per aconseguir tot allò que tenen.

2n dia: 

El 2 dia va ser més emocionant ja que vam estar
jugant al bingo amb els avis. Ens anàvem tornant a cada partida per cantar els números, un cantava els números i els altres ajudàven als avis a marcar els números ja que alguns no escoltaven bé.
Ens ho vem passa genial,  aquestes activitats per ells són molt importants, treballen la concentració, l'agilitat mental, la memòria, l'espai, el silenci... En aquell moment vaig recordar moments del passat, quan jugava amb la meva avia,  m'ho vaig passar molt bé, amb ella feiem un bon equip !!

Pau Peris

Presentació Em dic Pau Peris i sóc alumne de 4t ESO D, i amb aquet blog us explicaré el que he fet a la APS de català que vaig escollir.


Primer de tot us explicaré el perquè he escollit la aps de català.
La vaig escollir perque em va semblar una molt bona idea la de anar a una residència i estar una estona amb la gent gran i fer los passar una bona estona.😇

Que m'ha causat

Sincerament m'ajudat a entendre que la vida és molt dura i que cal aprofitar-la al màxim 

ja que només n'hi ha una.

Us explicaré com eren els avis que vaig visitar en aquestes dies.

Pepita: Va néixer a Barcelona i durant la seva infància va estudiar a un col·legi de monges.

Va fer la comunió a Montserrat.

Quan era pettita jugaven al carrer, a pilota amb els seus amics.

En aquella epoca no hi havia televisió i escoltaven les novel·les a la ràdio.

Va treballar a una lleteria durant molts anys, fins que es va jubilar. 

Té un fill que és qui la porta i la va a recollir a la residència.

Antònia: té 58 anys i va néixer a Catalunya va fer la comunió, pero no va poder anar a l'escola per que la seva mare estava malalta.

Ella no va jugar molt amb les altres nenes perquè havia de cuidar de la seva mare.

Escoltaba música per la ràdio.

Té 4 germans, 2 nois i 2 noies.

No va treballar perquè era qui cuidaba de la seva familia, té un fill i dues netes i duess besnetes.😊

1r Dia  

El primer dia vam anar tots els que fem la APS, i vem portar a cadascun dels avis una postal de nadal per felicitar-los el nadal.

Només arribar ens vem presantar als avis, i les infermeres ens van presentar  la Mercè, una dona de 103 anys, ens va impresionar molt  perquè estava molt bé per l'edad que tenia.

Com erem molts nois vam haver de marxar uns quants després d' una hora perquè els estavem posant una mica nerviosos per la novetat de tanta gent allà.

2n Dia 

No vaig poder anar per que estaba amb febre i no volia que agafessin el virus.😣

3r Dia 

Vaig poder anar ja no estava malalt.

I menys mal perquè va ser una tarda diferent, ja que vem jugar al bingo amb ells i tots junts vam passar una bona estona.

Fins aquí el meu blog sobre la APS de català.

Entrada Pol Garcia

Presentació: 

Hola, sóc el Pol Garcia Suranell, un alumne de 4t d'ESO de Maristes sants-les corts que ha escollit l'APS de català perquè m'agrada fer companyia a la gent gran i que m'expliquin coses del passat ja que em semblen molt interessants. Amb el grup d'àvies que em va tocar no vaig poder treure molta informació ja que una de les àvies tenia 100 anys i l'altra havia patit un ictus. Però per sort, quedava una que estava bé i vaig poder tenir una conversació amb ella i pendre notes de la seva vida per poder la següent biografia.

Biografia Pilar Celmac: 

La Pilar Celmac va néixer a la província de Teruel, al poble de Calaceite d'Aragó el 26 d'octubre del 1926. Va anar a un col·legi de monges que es deia Sagrat Cor de Maria. Té una germana, més petita, que es diu Marina. De petita jugava a la corda, a jocs de taula i a córrer.

Una cop va ser hora d'anar a l'institut es va anar a viure a Vilanova i la Geltrú. Amb 14 anys va començar a treballar a la botiga de la família. Quan va morir el seu pare va haver de fer-se càrrec de la botiga ella sola.

Un cop va acabar la guerra  va vindre a viure a Barcelona i va anar a l'escola de Diputació. Aquí va tenir una filla que encara està a Barcelona.

Li agrada molt viatjar, ha anat per tota Espanya, a Londres, a Roma i a Venècia.

1r dia: 

El primer dia ens vam dividir per grups, cada un de nosaltres anava a una taula diferent amb 2 o 3 avis. Ens vem dedicar a parlar tota la hora i vam
anar prenent apunts per poder fer la biografia. Una vegada ja havia pres tots els apunts que necessitava em van estar explicant anècdotes seves de quan eren petites i entremeliadures que havien fet.

2n dia: 

El 2 dia va ser més emociant ja que vam estar
jugant al bingo amb els avis, ens anavem tornant a cada partida per cantar els números, un cantava els números i els altres ajudavem als avis a marcar els números ja que alguns no escoltaven bé. De totes les partides que vam fer vaig guanyar una i de premi ens van regalar una xocolatina. Ha estat molt emocionant poder fer aquesta APS i fer companyia a les gent gran, espero que ells també s'hagin divertit amb nosaltres, adeu😄

Andrea roma

APS DE CATALÀ AVIPARC 

JO:

Hola, soc la Andrea roma una alumna de Maristes de 4t eso. Vaig escollir la aps de català, ja que m'encanta la gent gran, parlar amb ells i fer-los feliços. En aquest blog us explicaré l' experiencia que he viscut en aquesta APS.

LA CARMEN:

la Carmen és una senyora que riu molt, i li agrada parlar amb tothom. Els dos cops que he estat amb ella, sempre tenia un somriure a la cara, no hi vam parlar molt de la seva vida, però em va preguntar si coneixia als seus nets que també van a maristes, i sí els conec des de primària, són duess nens de la meva edat i un nen mes petit.


PER QUÈ AQUESTA APS?

He escollit aquesta APS perquè magrada molt ajudar  la gent, i sobretot m'encanta xerrar i jugar amb la gent gran. Vaig veure que podia agafar una experiencia com aquesta i no ho vaig pensar dos cops. i com jo esperava ha sigut un voluntariat del qual estic satisfeta de haver-lo escollit. M'ha agradat moltissim.



PRIMER DIA A AVIPARC:

El primer dia era nadal, i vam portar una postal als avis, juntament amb l' APS de castellà. Ens vam presentar, i vam jugar amb els avis al bingo, que es nota que els agrada molt, Sobretot pel premi. Aquell dia jo vaig estar amb la Carmen i un senyor  que era molt simpàtic, ja que va guanyar el bingo i el premi me'l va donar a mi, Un amor d' home.

SEGON DIA A AVIPARC: 

El segon dia vam tenir uns problemes i no vam anar a visitar els avis. 

TERCER DIA A AVIPARC: 

El tercer dia era un dia aualsevol, així que vam arribar i ens van dir que jugaríem al bingo, a mi em va semblar perfecte ja que  m'agrada jugar al bingo.

Abans d' entrar i estar amb ells la senyora que estava a la entrada ens va dir que hi ha un home que sempre vol guanyar el bingo i que no pasava res, que no ens espantéssim. Tot i aixi ens ho vem pasar molt bé. jo vaig estar amb la Carmen, però al meu costat tenia a mes avis ja que eram poques persones per tants avis. va ser molt divertit perquè els bingos guanyats va ser tota la meva fila de avis, una sort ja ja ja...

Ja era la hora de marxar jo m'hagués quedat més estona o almenys a fer una partida més de bingo, però ja eren les 17:30. Va ser una experiència més en la vida. 

l'Oriol cantant el bingo, ho va fer molt bé ja ja ja. 

                                                       els avis  i jo jugant al bingo.  

Espero que us agradi el meu blogg sobre l' experiència de fer l' APS dels avis. Fins aviat!    

Entrada Carla Fernández

APS DE CATALÀ

1.- Carla Fernández i Vicente Girajas

Sóc la Carla Fernández, alumna de 4t de la ESO de l’escola Maristes Sants-Les Corts. Durant aquest curs, hem realitzat un APS relacionat amb els avis. Aquest voluntariat consistia en anar fent visites a la residència de dia AVIPARC, situada al costat del nostre institut. Durant aquestes visites hem establert una relació d’amistat amb els avis. Entre d’altres activitats, hem passat l’estona amb ells jugant a jocs de taula i fins i tot hem pogut parlar una mica sobre la seva vida. Seguidament, hem elaborat una biografia. 

El Vicente, ha estat l’avi amb qui més temps he pogut passar i després d’una llarga i interessant conversació amb ell, he  fet  la seva biografia:

El Vicente Girajas Serrano té 76 anys i va néixer en un poblet a prop de Saragossa. Prové d’una família que s’ha dedicat tota la vida a conrear el camp i són sis germans, concretament tres nois i tres noies.

Des de els sis anys fins als tretze va anar a l’escola. No obstant, als deu va començar a treballar al camp ajudant la seva família. La infància del Vicente va ser divertida i molt important per a ell. Sempre recordarà els estius en els que acostumava a jugar a futbol amb els seus amics. El millor moment de la seva vida va transcórrer a l’edat dels divuit anys quan sortia de festa i anava als balls dels pobles del voltant. A més a més, va ser l’època la qual va entrar a la “Mili” a la mateixa Saragossa. La seva estada va durar 3 anys, temps en el que va fer amics que avui en dia encara els manté.

Quan tenia vint anys va conèixer a la María Gómez Gascón. Aquesta va ser la seva primera parella i la seva única dona. Al cap d’un any es van casar i,  quan el Vicente tenia vint-i-tres anys, tots dos es van traslladar a Barcelona per treballar a “La Vanguardia”. El seu treball consistia en fer funcionar la màquina de paper. D’altra banda, la seva dona era modista en un taller anomenat “Estalella”,  situat al carrer Balmes. Al cap d’un temps establerts a la ciutat, van decidir tenir al Juan. Malauradament, a l’edat dels seixanta-set anys, el Vicente es va quedar vidu.

Actualment viu amb el seu fill i té dos néts; la Susana de vint-i-quatre anys que és infermera i el Jesús, que en té vint-i-nou i es dedica a la informàtica. Aquest últim està casat i és independent. El que més li agrada fer ara mateix al Vicente és mirar documentals d’animals per la tele i mirar els partits del Saragossa. A més a més, li agrada quedar amb el seu amic José. Quan arriba l’estiu se’n va al seu apartament de Cunit on, de jove, acostumava a pescar. Es podria dir que avui en dia viu força content.

Personalment, des de bon començament, vaig tenir molt clar a l’hora d’escollir l’APS, ja que em semblava una oportunitat molt bonica i profitosa per poder passar l’estona amb la gent gran. Crec que aquestes experiències t’aporten molt com a persona i alhora et fan reflexionar. Amb aquesta APS li he pogut dedicar el meu temps a altres persones, en concret a gent gran que va a aquest tipus de centre perquè estan soles o no es poden fer valer per diferents motius. Això m’ha servit per enriquir els meus valors com a persona. 

Què hem estat fent tots aquest dies a AVIPARC?

Bé, a continuació us faré un recopilatori amb tota mena de detalls de les activitats que vam estar fent durant les tres sessions que vam anar.

1a SESSIÓ: (14/1/18)

La primera sessió va ser la de benvinguda on tots els alumnes de la APS vam anar a la residència a conèixer els avis. Vam passar la tarda fent tota mena d’activitats. Primerament, vam estar jugant una bona estona al bingo on, cadascú de nosaltres havia de jugar amb un avi. Com la visita es va realitzar a finals de desembre, i amb motiu de la festivitat de Nadal, els vam portar unes postals fetes per nosaltres i els les vam regalar. En el meu cas, li vaig regalar la meva a l’Antonio. Em va fer molta il·lusió que li agradés tant! Després quan ja quedava poc per anar-nos, les infermeres els van donar de berenar i ens vam quedar una estoneta per poder fer-los companyia.

M’ho vaig passar molt bé!

2a SESSIÓ: (15/2/19)

Durant la segona sessió, el meu grup  vam estar parlant tota la tarda amb els avis. Jo, com he dit  anteriorment, vaig estar parlant amb el Vicente Girajas. Ell hem va estar explicant la seva vida que, personalment, em va semblar molt interessant. El Vicente és un home que per circumstàncies de la vida, sempre ha hagut de treballar molt dur i això és d’admirar. A més a més, jo també li vaig estar explicant coses sobre mi. La sessió se’m va fer molt curta ja que vam mantenir una conversa on tots dos estàvem molt còmodes.

3a SESSIÓ: (26/4/19)

Aquesta sessió va ser especialment divertida ja que vam dedicar tota l’hora a jugar al Bingo. A més a més, com que el dimarts d’aquella setmana va ser Sant Jordi, vam decidir portar-los roses. Es van posar molt contents per aquest detall. Com estava dient, aquella tarda vam estar jugant al Bingo i m’ho vaig passar molt bé. Com  anècdota, he de dir que jo mai havia sigut la que portava el Bingo i que aquell va ser el meu primer cop!                                                                                                                                                                         

Però això no ho és tot! Qui guanyava el Bingo, s’emportava un regalet a triar!

Finalment vam finalitzar la sessió amb una foto conjunta.

Entrada Martina Pietrunti

Martina Pietrunti

                                     APS D'AVIS "AVIPARC"

Em dic Martina Pietrunti sóc alumne de 4t ESO A, en aquest blog us explicaré com ha sigut la meva experiència amb el voluntariat de l'asignatura de català, del avis, que hem fet a l'escola.

Per què he escollit aquest voluntariat? Què m'ha suposat?

Sincerament vaig esollir aquest voluntariat perquè m'agrada molt estar amb gent, i sobre tot i és gent gran. Com la majoria dels alumnes del meu curs tinc avis i l'any passat per desgracia un d'ells es va morir i em va afectar moltíssim, tot i que no ser el mateix vaig pensar que seria un oportunitat o una nova experiència per relacionar-me, socialitzar, jugar, ajudar, ...

Penso que els avis són les persones que sostenen una família, i molts d'ells estan solos, ja sigui perquè els seus fills treballen, viuen lluny, no poden veure sovint els nets, ...

I ja només de veure la cara de feliçitat quan entres a la sala on estan, ja només per això val la pena. L'any passat vaig fer l'optativa de teatre i els mateixos avis que aquest any he anat a visitar van ser els mateixos que em van venir a veure com actuàvem.

Per mi a suposat una nova experiència que mai havia viscut, haver de cuidar i estar atenta d'una persona que és més gran que tu i que tot i ser més gran que tu es comporten com si fossin nens petits, això és una de les coses que més m'ha soprés d'aquesta APS, com cada vegada amb els anys ens anem tornant menys independents. Ha sigut una experiència molt gratificant.

SENYORA MARIA

L'últim dia vaig estar parlant amb la senyora Maria, una senyora encantadora, tenia uns 80 anys i em va explicar que tenia dos fills un noi i una noia, també em va dir que tenia 6 nets, jo em vaig quedar sorpresa ja que jo sóc filla única i els meus pares no tenen cap nevot. Em va dir que viu pel barri de sants i que li fa molta il.lusió anar a la nostra escola a veure les obres de teatre, que quan venim nosaltres a jugar amb ells s'ho passen molt bé i que som uns nois encantadors. Em va agradar molt poguer passar una estona amb la senyora Maria.

Ara us faré com una mena de diari del que vem fer amb els avis.

1r DIA 

Primera visita 14 de desembre

Vem arribar tots ben puntuals conjuntament amb els alumnes de l'APS de castellà, vem fer algunes
presentacions i ens van explicar que l'avia més gran tenia 103 anys, tots ens vem quedar al.lucinats. Les infermeres que estan allà ens van dir que ens sentessim on voliem i vem fer unes quantes partides de bingo, jo em vaig sentar al costat d'un avi encantador, li costava una mica escoltar ja que era sordo d'una orella tot i així casi guanyem una de les partides però s'ens van avançar.
Al finalitzar les partides ja era l'hora de marxar i com s'apropava nadal els vem portar unes tarjetetes nadalenques, com havia estat tota la tarda amb aquest senyor li vaig donar a ell, es va quedar sorprés i de seguida em va donar les gràcies.

2n DIA 

Segon dia 1 de Febrer.

Aquest dia vam tenir una baixa i no vam anar a veure els avis.

3r DIA 

Tercer dia 22 de Març

Vem arribar allà i una de les senyores que porta el centre ens va dir que feia uns dies un dels avis estava molt excitat i que anessim amb compte. Seguidament vem entrar a la sala i estava tot preparat per jugar el bingo, el meu company Oriol era el que rotava.

 mentrestant jo estava amb unes àvies, vaig estar parlant amb la senyora Maria que és de la dona que he decidit fer la meva biografia.
De sobte una de les avies es va aixecar i anava rotant per la sala, en anar-se a asseure no va mirar bé i va caure al terra, les àvies no paraven de riure i ella tota enfadada va decidir estar-s'hi una bona estona al terra fins que va demanar ajuda a una de les infermeres. Poc temps després l'avi que es havien dit que últimament no estava gaire bé va fer un dels seus especacles i les infermeres van haver de lligar-lo, en intentar-ho va pegar a una d'elles i al cap d'una estona el van venir a buscar.
Deixant a part aquestes petites anècdotes amb la dona que estava jugant al bingo va guanyar una de les partides, li va fer molta il.lusió agafar el premi ja que ens va dir que li donaria a  la seva neta de 4 anys.
Després d'estar tota la tarda allà ja era hora de marxar i  a les 17:15 ens vam marxar.

Entrada Oriol Romeu

APS al Aviparc

Sóc l'Oriol Romeu, alumne de 4t d'ESO i us explicaré la meva experiència a l'APS de català, basada en la companyia amb gent gran. I per què la vaig escollir? Doncs perquè crec que els avis són un bé molt preuat a la nostre societat; moltes històries per descobrir, vivències trepidants i una gran saviesa.

I després d'haver-la fet la tornaria a escollir mil cops més ja que m'ha canviat totalment la manera de entendre en la vida. Pot semblar exagerat però estar allí, jugant al bingo amb ells, rient i fent bromes va ser un moment de relaxació total. Una experiència molt enriquidora en tots els àmbits, l'humà i l'acadèmic. 

Entrada del centre 

Miquel:

En Miquel és un senyor de 82 anys nascut aquí, a Sants. És fill de la potguerra tot i que mai passà gana en ella i, de jove, es casà amb la seva primera dona. Tingué 3 fills, tots homes i van créixer grans i sans. Al cap d'uns anys es separà de la seva dona i no tornà a trobar l'amor fins fa relativament poc, que es tornà a casar.

1ra sessió (14-12-18)

Vam anar a presentar-nos i els vam donar unes postals de Nadal que nosaltres vam fer a casa. Ens vam presentar tot, vam jugar al bingo i els vam fer companyia mentres berenaven. Ens vam dividir en petits grups d'unes 3-4 persones i ens situavem en taules de 2 avis. Vam ajudar-los al bingo mentres xerravem i al acabar la partida, els vam donar les postals. 

2na sessió (22-3-19)

Aquest cop nomes vam anar els 3 components del grup i només arribar ja ens vam possar a jugar al bingo un altre cop, les meves companyes es van posar a la taula amb els avis i jo vaig cantar els numeros. M'ho vaig passar d'allò més bé escoltant les anecdotes de tots els avis i avies del centre mentres feiem partides i partides de bingo i, la millor part, era veure als avis feliços d'haver guanyat la partida, explicant-nos a qui li donarien el premi que els donavem: néts, fills i nebots.

Ara només queda el dia de despedir-nos i que acabi l'APS i com bé he dit abans, ha estat una experiència molt enriquidora.