Entrada Andrea Esperanza Yepes

 

APS residència d'avis "AVIPARC"

Em dic Andrea Yepes  i soc alumna de 4t ESO-A. Aquesta és la meva experiència com a alumna fent l'APS de l'asignatura de català, La idea principal d'aquesta APS és anar a fer companyia als avis de la residència "Aviparc".

Segurament molts de vosaltres us preguntareu : Per què he escollit aquest voluntariat? I Què m'ha fet decidir-me a fer aquest tipus d'APS?

Bé , quan et parlen de fer un voluntariat la primera cosa que s'ens pasa pel cap és ajudar  persones a fer alguna determinada cosa o realitzar diverses activitats , però no sempre és així. Quan vaig sentir de que tractava l'APS de Català , em va semblar una experiència encantadora ja que dedicarli el teu temps algú altre és una acció molt bonica , i encara més si són persones grans que es troben soles. Així que no ho vaig dubtar pas i la vaig triar , pel simple fet de pasar una bona estona amb ells ja fos parlant , rient , jugant al bingo o cantant cançons.

1a  SESSIÓ

El primer cop que vaig anar a la residència d'Aviparc va ser el dia 15 de Febrer , ja que el dia 14 de Desembre que era la Presentació Oficial no vaig poder assistir perque estava de viatge a Alemanya. Aquest dia , el vam dedicar per a parlar amb ells i explicar-nos anècdotes de les nostres vides. Jo , vaig estar parlant amb una senyora que es deia Lluisa Mañé.

LLUÏSA MAÑÉ

Bé , el que ara escriure és el que ella em va explicar , però un cop acabada la sessió , una de les ajudantes de la residència em va dir que la LLuia tenia alzeimer i moltes de les coses que m'havia explicat no eren veritat. Primer de tot es va presentar i em va dir la seva edat , 95 anys. Em va explicar que vivia aquí , a Barcelona , a casa dels seus tiets. Em va dir que de petita no havia tingut una bona infància , ja que el seu pare va morir i ella es va quedar sola amb la seva mare , aleshores la seva mare com que no tenia diners , la va enviar a casa dels seus tiets perquè cuidessin d'ella. La van portar a una escola molt estricte i no va tenir gaires amics perquè casi no la deixaven sortir de festa mai ni pasar estona amb ells. En fi , que la seva adolescència tampoc va ser gaire agradable. Un cop gran va tenir dos fills , el noi es dedica a ser militar i la noia és mestre. També li agradava molt cosir i fer manualitats. Deia que el seu marit la va abandonar i es va marxar a viure fora del país i que ella mai va viatjar. Quan em va explicar la seva vida em vaig sentir una mica trista per ella , ja que al parlar, no es notava que hagués viscut feliç. Hi havien altres avis , que al parlar sí que t'explicaven anècdotes divertides de la seva infància , però ella deia que no li havia pasat  res interesant. Per aquesta raó , trobo que fer aquesta APS és important , ja que escoltes les vides d'altres persones i et dones compte com has de valorar la teva vida , perquè afortunadament , no ens podem queixar de la bona vida que tenim , envoltat de gent que estimem.

2a  SESSIÓ

La segona sessió va ser el dia 26 d'abril i com que havia estat la diada de  Sant Jordi tres dies abans , els vam portar una rosa als nostres avis. Aquest dia , bàsicament , el vam dedicar a jugar al bingo. Ens vam pasar una hoa i mitja jugant junts. Se'm va fer super ràpida l'estada amb ells i va ser molt divertit veure com s'enfadaven si no guanyaven o l'alegria que els feia cantar "bingo".

Aquí deixaré algunes imatges que vam fer:

Entrada Marina-Li Ruiz

Marina-Li Ruiz

APS residència d'avis "AVIPARC"

Em dic Marina-Li Ruiz i soc alumna de 4t ESO-A. Aquesta es la meva experiència com a alumna fent l'APS de l'asignatura de català, on la idea principal és anar a fer companyia als avis de la residènci "AVIPARC".


La primera pregunta que es faran moltes persones és: Per què heu escollit aquest voluntariat? Què us ha fet decidir-vos a fer aquest tipus de APS?

Bé, en el meu cas hi han moltes raons per les quals vaig decidir participar en aquesta activitat amb avis d'una residència que necessiten passar temps amb les persones, interacció, socialitzar.
La primera raó per la qual vaig escollir aquest voluntarit va ser pel simple fet de la curiositat de passar temps amb persones que no coneixes de res i poder aprendre experiències d'aquestes persones que han viscut tota una vida, amb un context diferent i unes circumtàncies totalment allunyades de les teves. El fet de que en un mateix lloc hi haguèssin tantes persones de llocs completament diferents amb experiències viscudes completament diferents em va impulsar a escollir aquest voluntariat.
Una altre raó en el meu cas va ser l'importància que crec que té la gent gran de necessitar companyia, algú amb qui poder parlar, o fins i tot nomès passar l'estona.
A mesura que passa el temps, et dones compte de que es crea un vincle mutu entre els avis i nosaltres, aprenem tant nosaltres de ells com ells de nosaltres, i això és increible. Et fa sentir-te realitzat amb tu mateix.

Poder experimentar tot això m'ha fet adonar-me de moltes coses, que de vegades tenim olblidades, sobretot els joves d'avui dia. Els avis eren tan feliços nomès amb el simple acte d'anar a visitar-los, de parlar amb ells, de jugar amb ells... Et dones compte que poden somriure amb detalls que semben petits, però al cap i a la fi els hi estàs otorgant el teu temps, que és una de les coses més preuades que té una persona.
També et suposa adonar-te de la rapidesa amb la qual passa el temps, i com aquestes persones ho han sapigut aprofitar en la seva vida, impulsant-te a que tu també ho facis.



A continuació, faré una petita biografia d'un dels avis amb els que vaig estar parlant durant aquest dies:

Miquel Molina

En Miquel és un home de 82 anys que va néixer al barri de Sants, en Barcelona capital. És l'únic fill varó dels cinc germans que eren a la seva família, totes les demes eran noies. Des de ben petit va viure l'època de la posguerra amb la seva família, amb tot allò que comportava. El seu pare els hi provenia menjar de la granja que tenia en la Cerdanya, amb la qual cosa no va passar mai gana. El seu plat preferit en la seva infantesa era la sopa de pà amb carn. Té un bonic record de la seva infantesa, tot i que va ser una mica dura. Es va casar de ben jove, amb uns 25 anys aproximadament, i va tenir tres fills meravellosos amb la seva estimada dona, es diuen Marc, Joan i Miquel. Va obrir un restaurant en el barri de les Corts, i actualment té uns quants restaurants per tota Barcelona, el seu fill Marc s'encarrega d'ells avui en dia. Es va divorciar de la seva dona i es va tornar a enamorar d'una dona amb la qui s'ha casat fa uns 10 anys. Les seves aficions són llegir, escoltar la ràdio i quan era més jove jugava al futbol.

Ara explicaré des de la meva prespectiva com han anat evolucionant aquests dies i que hem fet amb els avis:

1r dia



El pimer dia va ser el dia de benvinguda, on es van explicar una mica el projecte de què fariem i com. Ens vam reunir totes les persones que participaven en aquest voluntariat, i lis van regalar als avis cadascú una postal de Nadal, ja que faltava molt poc per que fos Nadal. Ens vam quedar finalment unes sis persones per estar amb ells i passar l'estona amb ells, cosa que vam aprofitar per coneixe'ls millor i presentar-nos a nosaltres. Vam jugar al Bingo amb ells per ajudar-los i interactuar amb tots ells. Una primera toma de contacte




2n dia

El segon dia que vam anar el meu grup i jo estavem nomès quatre persones amb tots els avis. Vam commençar la sessió parlant amb ells de la seva vida, i amb aquesta informació cadascú de nosaltres apuntava la màxima informació d'un avi per poder dur a terme la biografia. Jo vaig conéixer a tres avis, en Miquel, en Vicentre i en José, tot i finalment només vaig poder recaptar informació sobre la vida d'en Miquel.





3r dia


Aquest últim diverdres va ser el meu tercer dia anant a la residència, amb quasi tot el grup que ens toca anar aquell dia, faltava una persona però per motius justificables. Em va semblar molt bonic que els avis sapiguèssin que anaven a veure'ls, i que allò era motiu de felicitat per a ells. Vam portar-los roses entre totes ja que havia sigut Sant Jordi i era un gent bonic que saviem que els hi agradaria. Vam estar la resta del grup amb els avis fent una partid de Bingo, joc que es veu que és molt habitual per entretenir-se i dialogar entre ells.
Nosaltres vam dividir-nos en dos: dues de nosaltres en posaven amb els avuis ajudant-los per si no escoltaven bé el que deien, i l'altre era encarregada de cantar el Bingo amb una veu clara i concisa perquè els avis la poguèssin entendre bé.
Va estar molt divertida l'estona que vam passar amb ells, ja que també ens explicaven coses interesants de la seva vida, experiències viscudes.

Entrada Aleix

Jo soc l’Aleix, alumne de 4t Eso E, vaig escollir aquesta APS perquè em va cridar l’atenció passar temps i conèixer als avis i que ens expliquessin coses.

1r avi:Carlos
Va néixer a Barcelona i anava als Maristes de Sants, vivía a Les Corts, la comunió la va fer a l’escola i jugava a fer bromes i a les bales. No escoltava massa música i tenía 1 germà i 1 germana. Té 1 fill i 1 filla i té 5 nets.

2n avi:Miquel
Va néixer a Barcelona, té 87 anys i anava a Maristes. El seu pare el van condemnar a mort i afusellar. Va fer la comunió al carrer de les tàpies. Jugava a futbol de porter, al temps lliure jugava a cavall fort i a bales. No escoltava música i té 1 germana i les altres van morir per diferents raons. Té 4 filles, 3 netes i 2 besnetes.

3r avi:Pepe
Va néixer a Granada, té 72 anys i anava al cole. Té una carrera en ingenieria, va fer la comunió i era el campeó de Espanya de tenis. Escoltava música a la radio i a la tele i escoltava Tuna. Té 1 germà i 1 germana, 1 fill i 1 filla, 3 nets i 1 neta i va treballar d’enginyer.

1r dia:Vam estar fent preguntes, coneixent i jugant al bingo i va ser molt divertit i va ser curiós aprendre coses d’altres temps.
2n dia:Ja teniem el treball fet i vam estar jugant al bingo tota l’estona, hi havia alguns avis s’enrecordaven de nosaltres.