Entrada Martina Pietrunti

Martina Pietrunti

                                     APS D'AVIS "AVIPARC"

Em dic Martina Pietrunti sóc alumne de 4t ESO A, en aquest blog us explicaré com ha sigut la meva experiència amb el voluntariat de l'asignatura de català, del avis, que hem fet a l'escola.

Per què he escollit aquest voluntariat? Què m'ha suposat?

Sincerament vaig esollir aquest voluntariat perquè m'agrada molt estar amb gent, i sobre tot i és gent gran. Com la majoria dels alumnes del meu curs tinc avis i l'any passat per desgracia un d'ells es va morir i em va afectar moltíssim, tot i que no ser el mateix vaig pensar que seria un oportunitat o una nova experiència per relacionar-me, socialitzar, jugar, ajudar, ...

Penso que els avis són les persones que sostenen una família, i molts d'ells estan solos, ja sigui perquè els seus fills treballen, viuen lluny, no poden veure sovint els nets, ...

I ja només de veure la cara de feliçitat quan entres a la sala on estan, ja només per això val la pena. L'any passat vaig fer l'optativa de teatre i els mateixos avis que aquest any he anat a visitar van ser els mateixos que em van venir a veure com actuàvem.

Per mi a suposat una nova experiència que mai havia viscut, haver de cuidar i estar atenta d'una persona que és més gran que tu i que tot i ser més gran que tu es comporten com si fossin nens petits, això és una de les coses que més m'ha soprés d'aquesta APS, com cada vegada amb els anys ens anem tornant menys independents. Ha sigut una experiència molt gratificant.

SENYORA MARIA

L'últim dia vaig estar parlant amb la senyora Maria, una senyora encantadora, tenia uns 80 anys i em va explicar que tenia dos fills un noi i una noia, també em va dir que tenia 6 nets, jo em vaig quedar sorpresa ja que jo sóc filla única i els meus pares no tenen cap nevot. Em va dir que viu pel barri de sants i que li fa molta il.lusió anar a la nostra escola a veure les obres de teatre, que quan venim nosaltres a jugar amb ells s'ho passen molt bé i que som uns nois encantadors. Em va agradar molt poguer passar una estona amb la senyora Maria.

Ara us faré com una mena de diari del que vem fer amb els avis.

1r DIA 

Primera visita 14 de desembre

Vem arribar tots ben puntuals conjuntament amb els alumnes de l'APS de castellà, vem fer algunes
presentacions i ens van explicar que l'avia més gran tenia 103 anys, tots ens vem quedar al.lucinats. Les infermeres que estan allà ens van dir que ens sentessim on voliem i vem fer unes quantes partides de bingo, jo em vaig sentar al costat d'un avi encantador, li costava una mica escoltar ja que era sordo d'una orella tot i així casi guanyem una de les partides però s'ens van avançar.
Al finalitzar les partides ja era l'hora de marxar i com s'apropava nadal els vem portar unes tarjetetes nadalenques, com havia estat tota la tarda amb aquest senyor li vaig donar a ell, es va quedar sorprés i de seguida em va donar les gràcies.

2n DIA 

Segon dia 1 de Febrer.

Aquest dia vam tenir una baixa i no vam anar a veure els avis.

3r DIA 

Tercer dia 22 de Març

Vem arribar allà i una de les senyores que porta el centre ens va dir que feia uns dies un dels avis estava molt excitat i que anessim amb compte. Seguidament vem entrar a la sala i estava tot preparat per jugar el bingo, el meu company Oriol era el que rotava.

 mentrestant jo estava amb unes àvies, vaig estar parlant amb la senyora Maria que és de la dona que he decidit fer la meva biografia.
De sobte una de les avies es va aixecar i anava rotant per la sala, en anar-se a asseure no va mirar bé i va caure al terra, les àvies no paraven de riure i ella tota enfadada va decidir estar-s'hi una bona estona al terra fins que va demanar ajuda a una de les infermeres. Poc temps després l'avi que es havien dit que últimament no estava gaire bé va fer un dels seus especacles i les infermeres van haver de lligar-lo, en intentar-ho va pegar a una d'elles i al cap d'una estona el van venir a buscar.
Deixant a part aquestes petites anècdotes amb la dona que estava jugant al bingo va guanyar una de les partides, li va fer molta il.lusió agafar el premi ja que ens va dir que li donaria a  la seva neta de 4 anys.
Després d'estar tota la tarda allà ja era hora de marxar i  a les 17:15 ens vam marxar.