Entrada Andrea Esperanza Yepes

 

APS residència d'avis "AVIPARC"

Em dic Andrea Yepes  i soc alumna de 4t ESO-A. Aquesta és la meva experiència com a alumna fent l'APS de l'asignatura de català, La idea principal d'aquesta APS és anar a fer companyia als avis de la residència "Aviparc".

Segurament molts de vosaltres us preguntareu : Per què he escollit aquest voluntariat? I Què m'ha fet decidir-me a fer aquest tipus d'APS?

Bé , quan et parlen de fer un voluntariat la primera cosa que s'ens pasa pel cap és ajudar  persones a fer alguna determinada cosa o realitzar diverses activitats , però no sempre és així. Quan vaig sentir de que tractava l'APS de Català , em va semblar una experiència encantadora ja que dedicarli el teu temps algú altre és una acció molt bonica , i encara més si són persones grans que es troben soles. Així que no ho vaig dubtar pas i la vaig triar , pel simple fet de pasar una bona estona amb ells ja fos parlant , rient , jugant al bingo o cantant cançons.

1a  SESSIÓ

El primer cop que vaig anar a la residència d'Aviparc va ser el dia 15 de Febrer , ja que el dia 14 de Desembre que era la Presentació Oficial no vaig poder assistir perque estava de viatge a Alemanya. Aquest dia , el vam dedicar per a parlar amb ells i explicar-nos anècdotes de les nostres vides. Jo , vaig estar parlant amb una senyora que es deia Lluisa Mañé.

LLUÏSA MAÑÉ

Bé , el que ara escriure és el que ella em va explicar , però un cop acabada la sessió , una de les ajudantes de la residència em va dir que la LLuia tenia alzeimer i moltes de les coses que m'havia explicat no eren veritat. Primer de tot es va presentar i em va dir la seva edat , 95 anys. Em va explicar que vivia aquí , a Barcelona , a casa dels seus tiets. Em va dir que de petita no havia tingut una bona infància , ja que el seu pare va morir i ella es va quedar sola amb la seva mare , aleshores la seva mare com que no tenia diners , la va enviar a casa dels seus tiets perquè cuidessin d'ella. La van portar a una escola molt estricte i no va tenir gaires amics perquè casi no la deixaven sortir de festa mai ni pasar estona amb ells. En fi , que la seva adolescència tampoc va ser gaire agradable. Un cop gran va tenir dos fills , el noi es dedica a ser militar i la noia és mestre. També li agradava molt cosir i fer manualitats. Deia que el seu marit la va abandonar i es va marxar a viure fora del país i que ella mai va viatjar. Quan em va explicar la seva vida em vaig sentir una mica trista per ella , ja que al parlar, no es notava que hagués viscut feliç. Hi havien altres avis , que al parlar sí que t'explicaven anècdotes divertides de la seva infància , però ella deia que no li havia pasat  res interesant. Per aquesta raó , trobo que fer aquesta APS és important , ja que escoltes les vides d'altres persones i et dones compte com has de valorar la teva vida , perquè afortunadament , no ens podem queixar de la bona vida que tenim , envoltat de gent que estimem.

2a  SESSIÓ

La segona sessió va ser el dia 26 d'abril i com que havia estat la diada de  Sant Jordi tres dies abans , els vam portar una rosa als nostres avis. Aquest dia , bàsicament , el vam dedicar a jugar al bingo. Ens vam pasar una hoa i mitja jugant junts. Se'm va fer super ràpida l'estada amb ells i va ser molt divertit veure com s'enfadaven si no guanyaven o l'alegria que els feia cantar "bingo".

Aquí deixaré algunes imatges que vam fer: