APS residència d'avis "AVIPARC"
Em dic Marina-Li Ruiz i soc alumna de 4t ESO-A. Aquesta es la meva experiència com a alumna fent l'APS de l'asignatura de català, on la idea principal és anar a fer companyia als avis de la residènci "AVIPARC".
La primera pregunta que es faran moltes persones és: Per què heu escollit aquest voluntariat? Què us ha fet decidir-vos a fer aquest tipus de APS?
Bé, en el meu cas hi han moltes raons per les quals vaig decidir participar en aquesta activitat amb avis d'una residència que necessiten passar temps amb les persones, interacció, socialitzar.
La primera raó per la qual vaig escollir aquest voluntarit va ser pel simple fet de la curiositat de passar temps amb persones que no coneixes de res i poder aprendre experiències d'aquestes persones que han viscut tota una vida, amb un context diferent i unes circumtàncies totalment allunyades de les teves. El fet de que en un mateix lloc hi haguèssin tantes persones de llocs completament diferents amb experiències viscudes completament diferents em va impulsar a escollir aquest voluntariat.
Una altre raó en el meu cas va ser l'importància que crec que té la gent gran de necessitar companyia, algú amb qui poder parlar, o fins i tot nomès passar l'estona.
A mesura que passa el temps, et dones compte de que es crea un vincle mutu entre els avis i nosaltres, aprenem tant nosaltres de ells com ells de nosaltres, i això és increible. Et fa sentir-te realitzat amb tu mateix.
Poder experimentar tot això m'ha fet adonar-me de moltes coses, que de vegades tenim olblidades, sobretot els joves d'avui dia. Els avis eren tan feliços nomès amb el simple acte d'anar a visitar-los, de parlar amb ells, de jugar amb ells... Et dones compte que poden somriure amb detalls que semben petits, però al cap i a la fi els hi estàs otorgant el teu temps, que és una de les coses més preuades que té una persona.
També et suposa adonar-te de la rapidesa amb la qual passa el temps, i com aquestes persones ho han sapigut aprofitar en la seva vida, impulsant-te a que tu també ho facis.
A continuació, faré una petita biografia d'un dels avis amb els que vaig estar parlant durant aquest dies:
Miquel Molina
En Miquel és un home de 82 anys que va néixer al barri de Sants, en Barcelona capital. És l'únic fill varó dels cinc germans que eren a la seva família, totes les demes eran noies. Des de ben petit va viure l'època de la posguerra amb la seva família, amb tot allò que comportava. El seu pare els hi provenia menjar de la granja que tenia en la Cerdanya, amb la qual cosa no va passar mai gana. El seu plat preferit en la seva infantesa era la sopa de pà amb carn. Té un bonic record de la seva infantesa, tot i que va ser una mica dura. Es va casar de ben jove, amb uns 25 anys aproximadament, i va tenir tres fills meravellosos amb la seva estimada dona, es diuen Marc, Joan i Miquel. Va obrir un restaurant en el barri de les Corts, i actualment té uns quants restaurants per tota Barcelona, el seu fill Marc s'encarrega d'ells avui en dia. Es va divorciar de la seva dona i es va tornar a enamorar d'una dona amb la qui s'ha casat fa uns 10 anys. Les seves aficions són llegir, escoltar la ràdio i quan era més jove jugava al futbol.
Ara explicaré des de la meva prespectiva com han anat evolucionant aquests dies i que hem fet amb els avis:
1r dia
El pimer dia va ser el dia de benvinguda, on es van explicar una mica el projecte de què fariem i com. Ens vam reunir totes les persones que participaven en aquest voluntariat, i lis van regalar als avis cadascú una postal de Nadal, ja que faltava molt poc per que fos Nadal. Ens vam quedar finalment unes sis persones per estar amb ells i passar l'estona amb ells, cosa que vam aprofitar per coneixe'ls millor i presentar-nos a nosaltres. Vam jugar al Bingo amb ells per ajudar-los i interactuar amb tots ells. Una primera toma de contacte
2n dia
El segon dia que vam anar el meu grup i jo estavem nomès quatre persones amb tots els avis. Vam commençar la sessió parlant amb ells de la seva vida, i amb aquesta informació cadascú de nosaltres apuntava la màxima informació d'un avi per poder dur a terme la biografia. Jo vaig conéixer a tres avis, en Miquel, en Vicentre i en José, tot i finalment només vaig poder recaptar informació sobre la vida d'en Miquel.
3r dia
Aquest últim diverdres va ser el meu tercer dia anant a la residència, amb quasi tot el grup que ens toca anar aquell dia, faltava una persona però per motius justificables. Em va semblar molt bonic que els avis sapiguèssin que anaven a veure'ls, i que allò era motiu de felicitat per a ells. Vam portar-los roses entre totes ja que havia sigut Sant Jordi i era un gent bonic que saviem que els hi agradaria. Vam estar la resta del grup amb els avis fent una partid de Bingo, joc que es veu que és molt habitual per entretenir-se i dialogar entre ells.
Nosaltres vam dividir-nos en dos: dues de nosaltres en posaven amb els avuis ajudant-los per si no escoltaven bé el que deien, i l'altre era encarregada de cantar el Bingo amb una veu clara i concisa perquè els avis la poguèssin entendre bé.
Va estar molt divertida l'estona que vam passar amb ells, ja que també ens explicaven coses interesants de la seva vida, experiències viscudes.
La primera pregunta que es faran moltes persones és: Per què heu escollit aquest voluntariat? Què us ha fet decidir-vos a fer aquest tipus de APS?
Bé, en el meu cas hi han moltes raons per les quals vaig decidir participar en aquesta activitat amb avis d'una residència que necessiten passar temps amb les persones, interacció, socialitzar.
La primera raó per la qual vaig escollir aquest voluntarit va ser pel simple fet de la curiositat de passar temps amb persones que no coneixes de res i poder aprendre experiències d'aquestes persones que han viscut tota una vida, amb un context diferent i unes circumtàncies totalment allunyades de les teves. El fet de que en un mateix lloc hi haguèssin tantes persones de llocs completament diferents amb experiències viscudes completament diferents em va impulsar a escollir aquest voluntariat.Una altre raó en el meu cas va ser l'importància que crec que té la gent gran de necessitar companyia, algú amb qui poder parlar, o fins i tot nomès passar l'estona.
A mesura que passa el temps, et dones compte de que es crea un vincle mutu entre els avis i nosaltres, aprenem tant nosaltres de ells com ells de nosaltres, i això és increible. Et fa sentir-te realitzat amb tu mateix.
Poder experimentar tot això m'ha fet adonar-me de moltes coses, que de vegades tenim olblidades, sobretot els joves d'avui dia. Els avis eren tan feliços nomès amb el simple acte d'anar a visitar-los, de parlar amb ells, de jugar amb ells... Et dones compte que poden somriure amb detalls que semben petits, però al cap i a la fi els hi estàs otorgant el teu temps, que és una de les coses més preuades que té una persona.
També et suposa adonar-te de la rapidesa amb la qual passa el temps, i com aquestes persones ho han sapigut aprofitar en la seva vida, impulsant-te a que tu també ho facis.
A continuació, faré una petita biografia d'un dels avis amb els que vaig estar parlant durant aquest dies:
Miquel Molina
En Miquel és un home de 82 anys que va néixer al barri de Sants, en Barcelona capital. És l'únic fill varó dels cinc germans que eren a la seva família, totes les demes eran noies. Des de ben petit va viure l'època de la posguerra amb la seva família, amb tot allò que comportava. El seu pare els hi provenia menjar de la granja que tenia en la Cerdanya, amb la qual cosa no va passar mai gana. El seu plat preferit en la seva infantesa era la sopa de pà amb carn. Té un bonic record de la seva infantesa, tot i que va ser una mica dura. Es va casar de ben jove, amb uns 25 anys aproximadament, i va tenir tres fills meravellosos amb la seva estimada dona, es diuen Marc, Joan i Miquel. Va obrir un restaurant en el barri de les Corts, i actualment té uns quants restaurants per tota Barcelona, el seu fill Marc s'encarrega d'ells avui en dia. Es va divorciar de la seva dona i es va tornar a enamorar d'una dona amb la qui s'ha casat fa uns 10 anys. Les seves aficions són llegir, escoltar la ràdio i quan era més jove jugava al futbol.
Ara explicaré des de la meva prespectiva com han anat evolucionant aquests dies i que hem fet amb els avis:
1r dia
El pimer dia va ser el dia de benvinguda, on es van explicar una mica el projecte de què fariem i com. Ens vam reunir totes les persones que participaven en aquest voluntariat, i lis van regalar als avis cadascú una postal de Nadal, ja que faltava molt poc per que fos Nadal. Ens vam quedar finalment unes sis persones per estar amb ells i passar l'estona amb ells, cosa que vam aprofitar per coneixe'ls millor i presentar-nos a nosaltres. Vam jugar al Bingo amb ells per ajudar-los i interactuar amb tots ells. Una primera toma de contacte
2n dia
El segon dia que vam anar el meu grup i jo estavem nomès quatre persones amb tots els avis. Vam commençar la sessió parlant amb ells de la seva vida, i amb aquesta informació cadascú de nosaltres apuntava la màxima informació d'un avi per poder dur a terme la biografia. Jo vaig conéixer a tres avis, en Miquel, en Vicentre i en José, tot i finalment només vaig poder recaptar informació sobre la vida d'en Miquel.
3r dia
Aquest últim diverdres va ser el meu tercer dia anant a la residència, amb quasi tot el grup que ens toca anar aquell dia, faltava una persona però per motius justificables. Em va semblar molt bonic que els avis sapiguèssin que anaven a veure'ls, i que allò era motiu de felicitat per a ells. Vam portar-los roses entre totes ja que havia sigut Sant Jordi i era un gent bonic que saviem que els hi agradaria. Vam estar la resta del grup amb els avis fent una partid de Bingo, joc que es veu que és molt habitual per entretenir-se i dialogar entre ells.
Nosaltres vam dividir-nos en dos: dues de nosaltres en posaven amb els avuis ajudant-los per si no escoltaven bé el que deien, i l'altre era encarregada de cantar el Bingo amb una veu clara i concisa perquè els avis la poguèssin entendre bé.
Va estar molt divertida l'estona que vam passar amb ells, ja que també ens explicaven coses interesants de la seva vida, experiències viscudes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario